Hi ha hagut eleccions al Parlament

El passat 25 de novembre se celebraren les eleccions al Parlament de Catalunya.

• Saps qui va guanyar?
• Què t'han semblat els resultats?
• Creus possible una Catalunya independent? Per què?

Frase de la setmana 11

Observa, pensa i escriu: zapping

Hi havia una vegada la famíla d´el Lluis. Eren molts, eren més o menys 9. El germà d´en Lluís tota l´estona estava canviant de canal, tot i tot fins que va arribar un temps que en Lluís es va queixar de que el seu germà s´estava fent el tonto, que tota l´estona canviava el canal.

Em Marc, que és el germà d'en Lluís, ja sabia que el seu germà Eric l´estava vacil·lant.
Al final, el germà d´en Lluis i l´Eric es van  trobar ven espantats.

Abdelkarim Edaoudi

Observa, pensa i escriu: Incendis

Hi ha unes cases una mica a prop, hi ha petites i unes altres grans, llarges i curtes. Més al fons, hi ha foc molt gran i hi ha focs petits, focs grans i més al fons hi ha arbres petits, grans, alts, petits. Al fons es veu el foc i al costat es veuen els bombers,  amb el seva mirada, amb les seves gorres i les seves botes de aigua. Es pot veure que a la foto hi ha el número dos, el tres i el un. Hi ha senyor gran que està digent que la seva casa està plena de foc.

Manuel Neia

Crònica de la setmana del 19/11/12, per Musa

Aquesta setmana hem estat esverats, però hem treballat força. Cada vegada anem millorant.

Musa   

Crònica de la setmana del 12/12/12, per Binta

On és, Binta?

Frase de la setmana 10

El 14 de novembre, vaga general

LA HISTORIA DE PEPE

Pepe era el tipo de persona que te encantaría ser. Siempre estaba de buen humor y siempre tenía algo positivo que decir. Cuando alguien le preguntaba como le iba, el respondía:
"Si pudiera estar mejor, tendría un gemelo".
Era un gerente único porque tenía varias camareras que lo habían seguido de restaurante en restaurante. La razón por la que las camareras seguían a Pepe era por su actitud.
Él era un motivador natural: si un empleado tenía un mal día, Pepe estaba ahí para decirle al empleado como ver el lado positivo de la situación. Ver este estilo realmente me causó curiosidad, así que un día fui a buscar a Pepe y le pregunte:
No lo entiendo.... No es posible ser una persona positiva todo el tiempo. ¿Cómo lo haces?...
Pepe respondió:
"Cada mañana me despierto y me digo a mi mismo: Pepe, tienes dos opciones hoy: Puedes escoger estar de buen humor o puedes escoger estar de mal humor. Escojo estar de buen humor".
"Cada vez que sucede algo malo, puedo escoger entre ser una víctima o aprender de ello. Escojo aprender de ello. Cada vez que alguien viene a mí para quejarse, puedo aceptar su queja o puedo señalarle el lado positivo de la vida. Escojo señalarle el lado positivo de la vida".
“Si, claro, pero no es tan fácil”, protesté.
"Si lo es”, dijo Pepe.
“Todo en la vida es acerca de elecciones. Cuando quitas todo lo demás, cada situación es una elección. Tu eliges cómo reaccionas ante cada situación; tu eliges cómo la gente afectará tu estado de ánimo; tu eliges estar de buen humor o mal humor".
"En resumen, TU ELIGES COMO VIVIR LA VIDA".
Reflexioné en lo que Pepe me dijo...
Poco tiempo después, deje la industria hotelera para iniciar mi propio negocio. Perdimos contacto, pero con frecuencia pensaba en Pepe, cuando tenía que hacer una elección en la vida en vez de reaccionar contra ella.
Varios años más tarde, me enteré que Pepe hizo algo que nunca debe hacerse en un negocio de restaurante; dejó la puerta de atrás abierta y una mañana fue asaltado por tres ladrones armados. Mientras trataba de abrir la caja fuerte, su mano, temblando por el nerviosismo, resbaló de la combinación. Los asaltantes sintieron pánico y le dispararon.
Con mucha suerte, Pepe fue encontrado relativamente pronto y llevado de emergencia a una clínica. Después de ocho horas de cirugía y semanas de terapia intensiva, Pepe fue dado de alta, aún con fragmentos de bala en su cuerpo.
Me encontré con Pepe seis meses después del accidente y cuando le pregunté como estaba, me respondió:
"Si pudiera estar mejor, tendría un gemelo".
Le pregunté que pasó por su mente en el momento del asalto. Contestó:
"Lo primero que vino a mi mente fue que debí haber cerrado con llave la puerta de atrás. Cuando estaba tirado en el piso, recordé que tenía dos opciones: podía elegir vivir o podía elegir morir. Elegí vivir".
"¿No sentiste miedo?" Le pregunté. Pepe continuó:
"Los médicos fueron geniales. No dejaban de decirme que iba a estar bien. Pero cuando me llevaron al quirófano y vi las expresiones en las caras de los médicos y enfermeras, realmente me asusté. Podía leer en sus ojos: "Es hombre muerto". Supe entonces que debía tomar una decisión.
"¿Qué hiciste?" Pregunté.
"Bueno, uno de los médicos me preguntó si era alérgico a algo…y respirando profundo grité: - "¡Si, a las balas!" - Mientras reían, les dije: "Estoy escogiendo vivir, opérenme como si estuviera vivo, no muerto".
Pepe vivió por la maestría de los médicos, pero sobre todo por su asombrosa actitud. Aprendió que cada día tenemos la elección de vivir plenamente; la ACTITUD, al final, lo es todo.

La vida serà millor.....?

Ens convencem a nosaltres mateixos de que la vida serà millor després... Després d’acabar la carrera, després d’aconseguir feina, després de casar-nos, després de tenir un fill, i aleshores després de tenir-ne un altre.

Després ens sentim frustrats perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem més feliços quan creixin i deixin de ser nens. I després, quan ens desesperem perquè són adolescents difícils de tractar, pensem: serem més feliços quan sortim d’aquesta etapa.
Després decidim que la nostra vida serà complerta quan al nostre marit o dona li vagin millor les coses, quan tinguem un cotxe millor, quan puguem anar de vacances, quan aconseguim una millor feina, quan ens retirem.

La veritat és que ... NO HI HA MILLOR MOMENT PER A SER FELIÇ QUE ARA MATEIX.

Si no és ara... Quan?. La vida sempre estarà plena de després, de reptes. És millor admetre i decidir ser feliços ara de totes les formes... No hi ha un després, ni un camí per a les felicitats, la felicitat és el camí i és ARA.
ENRIQUEIX-TE DE CADA MOMENT QUE VIUS, i enriqueix-te més perquè el comparteixes amb algú especial, tant especial que el portes al cor, i recorda que EL TEMPS NO ESPERA NINGÚ.

TREBALLA COM SI NO NECESSITESSIS DINERS, ESTIMA COM SI MAI T’HAGUESSIN FERIT, I BALLA... COM SI NINGÚ T’ESTIGUÉS VEIENT.

Crònica de la setmana del 5 de novembre de 2012, per Cristina

On és, Crisitna?

Frase de la setmana 9

"Entre todos somos más grandes que la suma de nuestras ambiciones individuales"

Barack Obama, després de guanyar les eleccions de novemvre

El gra de cafè

Una filla es queixava a la seva mare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer per tirar endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.
La seva mare, una xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar sobre el foc. Aviat l’aigua de les tres olles estava bullint. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
La mare no deia res; la filla esperava amb impaciència demanant-se que devia estar fent la seva mare. Al cap de vint minuts la mare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.

Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿que veus aquí?
- Veig pastanagues, ous i cafè
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves
- Ara agafa un ou, trenca’l. Com és?
- És un ou dur
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí, ha quedat boníssim
La noia va demanar:
- Que em vols dir amb això, mare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer.
L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Que vols dir?
- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? ¿Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?
¿O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? ¿Sembles igual per fora, però per dins ets aspra i amargada, amb un esperit i un cor endurit?
¿O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant perquè siguin millors.

La Felicitat no dura anys, ni mesos, ni setmanes, ni tan sols dies. La felicitat es composa de petits moments.

Crònica de la setmana del 27 d'octubre de 2012, per Sonia

On és, Sonia?

Frase de la setmana 8

Conéixer els altres és ciència,
conéixe’s a un mateix és saviesa.

Proverbi xinès

Crònica de la setmana del 15 d'ictubre de 2012, per Manel

El dilluns va anar molt bé la clase, però alguns dies en que ens molestaven i uns altres que hem fet 3 exàmens: un de mates, un de català i un de castellà. No sé si hi ha hagut alguna baralla i també vam fer vaga perquè era vaga dels nens i quasi tots van fer vaga.